Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zuric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes de C…

D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle  1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…

Vida i obra Cursà estudis de lletres i arquitectura a Barcelona L’any següent d’haver acabat la carrera d’arquitecte 1902, emprengué un viatge formatiu a Itàlia, on fou deixeble de l’historiador de l’art Adolfo Venturi i contactà, entre d’altres, amb el pensador i historiador Benedetto Croce i el poeta Gabriele D’Annunzio El 1904 es traslladà a Madrid, on establí una intensa relació intellectual amb Francisco Giner de los Ríos, al qual dedicà posteriorment el llibre Mi Don Francisco Giner 1927 D’ençà d’aquella data i fins al 1910, desenvolupà a Catalunya una transcendental activitat d’…

Vida Nascut en una família de terratinents, a casa seva eren habituals els concerts als salons i les representacions teatrals domèstiques Les primeres nocions musicals les rebé del seu pare, i tot seguit ingressà a l’Escola de Música d’Elisavetgrad Kirovohrad L’òpera, descoberta en els seus viatges a Viena o Kíev, fou un dels primers estímuls per a dedicar-se a la composició El 1900 tenia enllestits els 9 Preludis per a piano, opus 1 i els 6 Cants , opus 2 Ja a Varsòvia, el 1902 començà a rebre classes de composició de Z Noskowski, gràcies a qui sorgí, entre altres peces, la Sonata núm 1 per…

Després de jugar a l’Slavia de Praga, el Millonarios de Bogotà i el Lens, fitxà pel FC Barcelona el 1952 Actuava tant de mig volant com de defensa i fou jugador blaugrana fins la temporada 1955-56 Disputà 66 partits, marcà 8 gols i es proclamà campió de Lliga i de Copa la campanya 1952-53 La temporada 1956-57 jugà al Comtal, filial barcelonista, a primera divisió Després passà al Biel de Suïssa Fou 5 vegades internacional per Txecoslovàquia

El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini del blanc i…

Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal

Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet

Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…