Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Integració (Lebesgue)
Integració Lebesgue
axioma de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Propietat d’un espai topològic E que se satisfà quan de tot recobriment obert de E hom pot extreure un subrecobriment finit.
Un espai topològic que satisfà l’axioma de Borel-Lebesgue és anomenat espai compacte
Henri Léon Lebesgue
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions
lema de Fatou-Lebesgue
Matemàtiques
Lema segons el qual l’esperança matemàtica de la variable aleatòria límit de la successió Xn és el límit de les esperances matemàtiques dels elements Xn.
Així, si X 1 , X 2 ,, X n és una successió de variables aleatòries i Y, Z són dues variables aleatòries, si X n ≤ Y per a tot n , aleshores i si X n ≥ Z per tot n , aleshores aleshores, si la successió X n és convergent i fitada, es compleix que
teorema de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai normat de dimensió finita E, els tancats fitats són les parts compactes de E.
Així, a la recta real ℝ, els compactes són les unions finites d’intervals tancats
funció sumable
Matemàtiques
Funció tal, que la seva integral de Lebesgue existeix.
Per exemple, si f és una funció real de variable real fitada M fita superior i m fita inferior en un interval Ω, f és sumable si existeix el límit únic anotat ∫ Ω f x dx de on { a o = m , a ₁, a ₂, , a n = M } és una partició qualsevol de l’interval m, M que s’apropa a grandària zero per a n gran | a i - a i-1 | → 0 i e i = { x | a i-1 | ≤ f x ≤ a i } és un conjunt mesurable existeix l e₁ segons la mesura de Lebesgue
Émile Félix Édouard Borel
Matemàtiques
Política
Epistemologia
Matemàtic, epistemòleg i polític francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes…
Heinrich Eduard Heine
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Investigà els harmònics esfèrics i la teoria de conjunts Establí el teorema que després fou estudiat per EBorel i HLebesgue, anomenat de Heine-Borel o de Borel-Lebesgue
René Baire
Matemàtiques
Matemàtic francès, deixeble de Tannery a l’École Normale, i després, de Volterra i Dini, a Itàlia.
Estudiant la convergència de les sèries funcionals descobrí les funcions que porten el seu nom Investigà també sobre equacions en derivades parcials Entre el 1905 i el 1914 fou professor d’anàlisi a Dijon Amb Poincaré, Borel i Lebesgue, és considerat un dels fundadors de l’actual anàlisi de variable real