Resultats de la cerca

Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès

Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en…

Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep Guillem de…

Fill de Joan V, es casà amb la seva neboda Maria I 1760 Adalil de l’oposició a la política illustrada del marquès de Pombal, aconseguí de la reina que fos destituït 1777 Posteriorment no influí gaire en els afers de govern

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos

El 1926 participà en el cop d’estat del general Gomes da Costa, que derrocà el govern Fou nomenat ministre d’estat i, després, cap de govern Dominat un fort aixecament contra la dictadura 1927, organitzà un plebiscit en el qual fou elegit per a la presidència de la República 1928 Atorgà el ministeri de finances i, més tard, la presidència del govern a Oliveira Salazar, la política del qual sempre sostingué Carmona fou reelegit sense interrupció en 1935, 1942 i 1949

Fill de Pere II Participà en la guerra de Successió com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria Després de les derrotes d’Almansa 1707 i de Caia 1709, hagué d’acceptar el tractat d’Utrecht El 1744 deixà el govern en mans del seu confessor Gaspar de Incamacão El 1748 rebé del papa el títol de rei fidelíssim

Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després, acusat d’…

Ingressà a la marina l’any 1914 i en fou ministre 1944-58 i almirall 1970 Partidari de Salazar, fou president de la república 1958-74 i nomenà MCaetano per substituir Salazar Destituït pel cop militar d’abril del 1974, s’exilià al Brasil, però el 1978 tornà a Portugal