Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Josep Pleyan i de Porta
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Fou professor de l’escola normal de Lleida Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en la Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença , etc El 1879 fou nomenat cronista oficial de Lleida, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fundador de l’Associació Catalanista de Lleida, fomentà també l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic i publicà importants guies com Guía cicerone de Lérida 1877, 1882 La seva obra més coneguda és Apuntes de historia de Lérida 1873 En collaboració…
Agustí Prim i Tarragó
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre…
,
Josep Pleyan i de Porta
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Vida i obra Fou professor de l’Escola Normal Femenina de Lleida, fundador de la revista “El Cronicón Ilerdense” 1857 i collaborador de la “Revista de Lérida” i del diari “El País”, entre altres publicacions Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el dugué a ser delegat a Lleida, el 1877, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i, posteriorment, de l’Associació Catalana d’Excursions a fundar, el 1884, amb Frederic Renyé i Viladot, l’Associació Excursionista Ilerdanesa, i a publicar Guía cicerone de Lérida 1877…
Bonaventura Pelegrí i Torné
Literatura catalana
Assagista i erudit.
Assidu collaborador als Jocs Florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935
Bonaventura Pelegrí i Torné
Literatura catalana
Escriptor.
Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935
Josep Estadella i Arnó
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou conseller de la Mancomunitat 1917 i 1921, diputat per Lleida 1931, ministre de Treball 1933-34 i de Sanitat 1934, senador, regidor de Lleida i diputat provincial per Balaguer Collaborador de les revistes “Lleida” i Vida Lleidatana , i proclamat mestre en gai saber el 1928, és autor d’una poesia de temes populars i lligada al jocfloralisme Campànules 1923, Clarors 1927 i Floralesques 1928 A partir dels anys trenta, però, evolucionà cap a una progressiva conceptualització, amb llibres com L’argall 1931 i Arquimesa 1936 El seu exili a…
Lluís Roca i Florejachs
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a “El Trovador” 1847, fou redactor i director d’“El Alba Leridana” 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los ↑ trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…
Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Metge, polític i poeta.
Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946
Bernabé Assam
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Vida i obra Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la Paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la Paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la Universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca…
Fèlix Ferràs
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina