Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Airbus
© Aribus S.A.S.
Aeronàutica
Nom amb el qual és conegut Airbus Group SE, fabricant aeronàutic europeu que construeix els diversos models de l’avió comercial de gran capacitat Airbus.
Fou impulsat des del 1965 pels governs de França i de la República Federal d’Alemanya amb l’objectiu d’establir un fabricant europeu d’avions de reacció de gran capacitat Fundat el 1970 amb el nom de Airbus Industrie GIE , formaven el nucli inicial la Société Nationale Industrielle Aérospatiale SNIAS i la societat Deutsche Aerospace El 1971 s’hi incorporà l’Estat espanyol a través de Construcciones Aeronáuticas SA CASA, i el 1979 hi ingressà plenament British Aerospace BA Hi tingueren també participació les companyies privades Fokker i Hawker Siddeley absorbida el 1977 per BA El primer model…
Histoire générale du Languedoc
Història
Obra cabdal de la historiografia del Llenguadoc, composta i publicada a París en 1730-45 pels benedictins maurins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette, amb el títol d’Histoire générale de Languedoc avec les notes et pièces justificatives
.
Fou completada fins a la Revolució Francesa i publicada d’una manera definitiva sota la direcció de MEDelanier i anotada per MEMabille i MEBary, a Tolosa Llenguadoc per l’editorial Privat 1872-75 És d’un interès primordial per a l’estudi dels orígens de Catalunya
Cronicons Llenguadocianocatalans
Grup de texts annalístics del Llenguadoc.
Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…
Estudiantina Catalana de Perpinyà
Música
Orquestra fundada a Perpinyà (1884) per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc
Comunitat de Treball dels Pirineus
Organització creada el 1983 a instàncies del Consell d’Europa i després de la Conferència de les Regions Pirinenques (1982), per tal de potenciar les relacions econòmiques i polítiques de les regions frontereres dels Pirineus.
En formen part Andorra, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Aquitània, Catalunya, País Basc, Navarra i Aragó, i la seva seu permanent és Jaca
Documents d’Archéologie Méridionale
Revista francesa especialitzada en arqueologia.
És editada per l’Association pour la Diffusion de l’Archéologie Méridionale, amb seu a Lattes Erau, Llenguadoc Oriental Ha mantingut una periodicitat anual, amb vint-i-un números publicats entre el 1978 i el 1998 El seu àmbit temàtic és la protohistòria de la Gàllia meridional i regions limítrofes, per la qual cosa s’hi han publicat diversos treballs sobre arqueologia de Catalunya
Conferència de les Regions Pirinenques
Conferència promoguda per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i per la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, celebrada a Jaca i Auloron pel juny del 1982.
Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània
Companyia Literària de la Ginesta d’Or
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, el 1923, el capdavanter de la qual fou Horaci Chauvet.
Es dedica a organitzar uns jocs florals, en els quals és admesa la participació en llengües catalana i francesa La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa, Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera Els Jocs Florals de la Ginesta d’Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Antoni Cayrol
bisbat d’Elna
© Fototeca.cat
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al s VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del s IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al s XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud dels Pirineus…
Vassé
Escultura
Família d’escultors francesos.
François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina