Resultats de la cerca

És accidentat a l’W pels contraforts orientals 653 m alt de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes 1 500 ha i per matollar 2 000 ha, que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers El regadiu 250 ha, que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb…

Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia

Antic lloc de moriscs 56 focs, amb Alpatró, el 1602, fou de la senyoria del duc de Gandia Des del 1535 depèn eclesiàsticament d’Alpatró

Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent

Jugava de mig d’obertura, i formà part durant tota la dècada de 1940 i la primera part de la de 1950 del primer equip de la UE Santboiana, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1943, 1948 Disputà nou partits oficials amb la selecció espanyola Collaborà en la creació de l’escola de rugbi de la Santboiana els anys setanta

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…