Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d’Urgell, Manresa i Saragossa professà a València el 1676 S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià El 1686 anà a Madrid a predicar una missió El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la fundació del collegi d’Oriola El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles,…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…

Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions Especialista en l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, publicà diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina 1977 Treballà, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica La Inquisició al País Valencià 1970, Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna 1992 i Els Homes i la terra del País Valencià segles XVI -XVIII 1993…

Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n'anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S'oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’…

Vida i obra Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya 1539-43, on prengué contacte amb els jesuïtes La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia 1543 Installat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer collegi de jesuïtes del món el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta Doctorat en teologia a…

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la valldeGallinera, drenada per la rambla deGallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de…

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…