Resultats de la cerca

Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69

Presidí durant disset anys el Club de Billar Sant Martí Des del 1978 és president de la Federació Catalana de Billar i també és vicepresident de la federació espanyola Membre de la Confederació Europea de Billar, fou membre fundador del Comitè Olímpic de Catalunya COC i, durant vuit anys, membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC

Jugà dues temporades amb l’Atlètic Balears, a tercera divisió, i cinc amb el Deportivo de La Coruña 1969-74, amb el qual estigué tres temporades a primera divisió La temporada 1974-75 retornà a l’Atlètic Balears

Jugador del Reial Club de Tennis de Barcelona, debutà com a professional el 1995 Fou campió d’Espanya 1996 i en sis ocasions campió de la Copa del Rei 1996, 1997, 1998, 2000, 2005, 2008 Fou campió d’un torneig de Grand Slam, Roland Garros 1998 i dues vegades finalista Obert d’Austràlia 1997, contra Pete Sampras, i Tennis Masters Cup 1998, contra Àlex Corretja Guanyà tres torneigs de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Montecarlo 1998, Cincinnati 2002 i Roma 2004, tres torneigs de l’ATP World Tour 500 series Acapulco 2002, 2004 i Barcelona 2003, i tretze torneigs de l’…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense construir Els…

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans 1957-62, president de l’Obra Cultural Balear 1976-83, assessor literari de l’Editorial Moll, redactor en cap de Lluc i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87, es destacà pels seus treballs de crítica i d’estudis literaris Joan Alcover, la història d’un home 1964, La literatura moderna a les Balears 1965, Literatura mallorquina contemporània 1973 i altres…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans  1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc  i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…

Josep Maria Llompart és guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Al llarg de les diverses formes poètiques, exuberants i molt elaborades, tot i nodrir-se de la lírica popular, Llompart evoca el seu trajecte al bell mig d’un paisatge desconegut, tèrbol, atapeït de visions i de símbols, que permeten la celebració d’una llengua suggestiva, fosca i artitzada, però són alhora un correlat estètic de la incertesa del poeta davant la inapellable proximitat de la mort L’autor, incapaç de donar sentit al seu trànsit per la vida, mostra amb estil sumptuós i d’un lirisme poderosament emotiu la seva angoixa i la irrealitat d’aquesta experiència fragmentària, la del…