Resultats de la cerca

No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó , del glosador setcentista Rafael ↑ Sastre i Clar

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dona notícies per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715, en el qual l’autor es presenta com a testimoni presencial de molts dels fets que con-ta, a més d’introduir referències autobiogràfiques constants

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs

Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción 1806, San Luis Rey 1811, San Juan Capistrano 1814 i San Gabriel 1826, on morí de mort violenta Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès Nova York, 1846

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Versificador fàcil, entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme Sembla que escriví una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca a mitjan s XVIII, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1774 i següents fins a 1750 de Sebastià Gelabert 1846 Fou correntment anomenat Catanyet

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715

Professà al convent franciscà de Mallorca Fou un notable predicador i director de consciències Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona 1670 Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat

Publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March

Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite