Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
Pedro Jerónimo Sánchez de Lizarazu
Filosofia
Cristianisme
Teòleg lul·lista aragonès.
Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits
Arbre de Ciència
Literatura catalana
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma durant el bienni 1295-96 per a la divulgació de la seva Art general o Ars magna, que no havia assolit el franc acolliment esperat.
Desenvolupament enciclopèdic Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En…
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, s’…
,
Fira del Llibre de Frankfurt
© Institut Ramon Llull / Nicola Meske
Fira dedicada al sector del llibre celebrada anualment al mes d’octubre a la ciutat alemanya de Frankfurt del Main des del 1949.
Té l’origen més remot en la fira medieval que se celebrava a la mateixa ciutat fins el s XVII, i que posteriorment passà a Leipzig fins que, després de la Segona Guerra Mundial, passà novament a Frankfurt El seu abast és internacional i és la primera en el seu gènere A més d’un centre expositor de les novetats de la indústria i del catàleg de les editorials que hi prenen part, és un dels mercats més importants en l’adquisició de drets per a traduccions i altres tipus de transaccions Parallelament, hi tenen lloc un gran nombre d’exposicions, fòrums i colloquis literaris i culturals en general…
Gaspar Calaf
Literatura catalana
Lul·lista i poeta.
Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”
Joan Seguí
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per…
Robert D.F. Pring-Mill
Literatura catalana
Lul·lista i hispanista anglès.
Estudià llengües modernes espanyol, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i n’és professor emèrit des del 1991 Magister de la Maioricensis Schola Lullistica 1957 i redactor anglès, des del mateix any, d’“Estudios Lulianos” més tard, “Studia Lulliana”, ha publicat un bon nombre de treballs sobre el pensament de Ramon Llull i sobre aspectes estilístics de la seva obra, com ara El microcosmos lullià 1961, Ramon Llull y el número primitivo de las dignidades en…
Fernando Domínguez Reboiras
Lingüística i sociolingüística
Teòleg, historiador i filòleg gallec.
El 1963 es traslladà a Alemanya, on ha desenvolupat tota la seva carrera professional Cursà estudis de filosofia, teologia i història a l’Eberhard-Karls-Universität de Tübingen Des del 1974 és professor de l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg Ha preparat diverses edicions d’obres llatines de Ramon Llull aparegudes dins les Raimundi Lulli Opera Latina , a més d’exercir les tasques de direcció i coordinació d’aquesta collecció Des de l’any 1987 és magister de la Maioricensis Schola Lullistica, de Mallorca, i membre del consell de redacció de la revista Estudios Lulianos des del…
Francesc Marçal
Literatura catalana
Lul·lista.
Era franciscà Fou provincial de Mallorca i ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb…
Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina