Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Rafael Rodríguez i Albert
Música
Compositor.
Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959
Juan Eugenio de Hartzenbusch
Literatura
Escriptor castellà.
Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón
Passo Honroso
Història
Competició esportivocavalleresca organitzada pel cavaller lleonès Suero de Quiñones que tingué lloc al pont del riu Órbigo, entre Lleó i Astorga, del 10 de juliol al 9 d’agost de 1434.
Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…
Bartomeu Tormo
Literatura catalana
Col·loquier i autor dramàtic.
Vida i obra Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de sis i deu síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986, p 207-221 Vegeu…
Lluís de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640
Ambrosi Coronat de Cotes
Música
Compositor.
Mestre de capella de la capella reial de Granada fins el 1596, que passà a ocupar el mateix càrrec a la seu de València, on succeí Genís Peris A partir del 1600 regentà la capella de la catedral de Sevilla Les seves composicions es conserven a Granada Veni Sponsa Christi i a València O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex i una missa d’advent i una de quaresma La seva obra obrí a València el camí al policoralisme Lope de Vega l’esmentà juntament amb altres compositors en l' Auto del hijo pródigo
comtat de Luna
Història
Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb.
Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu net el rei Martí I de Sicília i al seu besnet Frederic d’Aragó i de Sicília Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva neta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra , que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna Llur besnet Francesc d’Aragó i de Borja rebé 1608, en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el…
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià, fill d’un pintor alemany, August Wolf.
Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937, basada en…
Antoni Alberdi i Aguirrezábal
Música
Orguener i compositor basc.
Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina