Resultats de la cerca

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Ha obtingut diversos premis nacionals i internacionals També ha compost obres instrumentals, corals, de…

Estudià amb Luisa Gallo i Camilo Giucci piano i amb Felipe Larrimbe harmonia Més tard, continuà la seva formació musical a Europa i fou alumne de composició de J Jöngen 1927, R Moulaert i Nadia Boulanger El 1939 tornà a l’Uruguai, on es dedicà a l’ensenyament i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Fiesta vasca , Danza árabe , Sueño infantil per a quartet de llaüts i Canción del recuerdo , per a cant i piano A més, publicà obres d’assaig, com ara Las nueve sinfonías de Beethoven 3 vol, 1947-51, Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy 1946 i El amor brujo de Manuel de Falla…

Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576 L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan , que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero En aquest text, l’autor…

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada, malauradament…

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

Format inicialment amb Ramiro de Urrecha, el 1904 ingressà al seminari dels Claretians de Valmaseda Biscaia, on continuà els estudis musicals amb Martín Rodríguez Es formà en el coneixement de la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista, tradicions que conflueixen en la seva obra, juntament amb la música basca A partir del 1916 fou organista del Santuario del Corazón de María del Buen Pastor de Madrid La major part del seu catàleg és format per obres de gènere religiós

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca & Romagosa…

Membre del Club Tir amb Arc Pardinyes, guanyà el Campionat d’Espanya d’arc estàndard a l’aire lliure 2004

Defensa, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-43 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Disputà 38 partits, 24 dels quals a la Lliga, amb el Barça i guanyà la Copa del Generalísimo 1942 Posteriorment, jugà al Vic i el Lleida, entre d’altres