Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
sauna
Sauna
© Turisme de Luxemburg
Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°C), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.
El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants, sinó sobretot…
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de Luxemburg (franc de Luxemburg).
Dividit en cent cèntims Fou substituït l’any 2002 per l' euro
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
luxemburguès | luxemburguesa
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric d’una unitat monetària moderna.
Adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé per la seva influència república Subalpina, principat de Lucca i Piombino, regne de Westfàlia i d’altres al començament del s XIX i, més tard, a Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i en alguns estats sorgits d’antigues colònies
patent europea
Economia
Sistema internacional de patents, de validesa per als estats signataris del conveni de Munic (1973), que és regulat per l’Organització Europea de Patents.
Per als estats adherits a aquest sistema, l’examen de les futures patents s’efectua a la Haia centre de recerca i el registre té lloc a Munic Oficina Europea de Patents La patent té una vigència de vint anys La patent comunitària conveni de Luxemburg, 1975 s’aplica unitàriament i autònomament al territori de la Comunitat Europea, sobre la base de la patent europea encara no ha entrat en vigor
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…