Resultats de la cerca

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Pertanyent a una família d’immigrants jueus procedents d’Àustria, estudià econòmiques i treballà per a Merrill Lynch a Singapur, i en 1999-2001 fou membre del comitè de divises del New York Federal Reserve Bank Membre del Partit Nacional, el 2002 fou elegit diputat, i fou portaveu sobre temes econòmics de l’oposició El 2006 fou elegit líder del partit i al novembre del 2008 derrotà els laboristes, encapçalats per Helen Clark, i posà fi a nou anys de govern laborista Fou investit primer ministre el mateix mes al capdavant d’un govern de coalició que incloïa com a soci minoritari…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…

Evolucionà des de la seva actuació en films neorealistes Riso amaro , 1948 fins a la interpretació de personatges sovint sofisticats Le streghe , 1967 Morte a Venezia , 1971 Al llarg de la seva carrera interpretà personatges d’una gran intensitat dramàtica L’oro di Napoli , 1954 Jovanka e le altre , 1959 Il processo di Verona , 1962 i fou dirigida per diversos realitzadors importants, des de De Santis, De Sica i Camerini Ulisse , 1953 a Pasolini Teorema , 1968 Prosseguí la seva collaboració amb Visconti Ludwig , 1972 Gruppo di famiglia in un interno , 1974 i Pasolini Il Decamerone ,…

Després d’exercir uns quants anys de mestre, es decantà cap a la música Fou guitarra baixa i autor de lletres amb el grup de rock The Police El 1985 enregistrà el seu primer disc en solitari, The Dream of the Blue Turtles , al qual seguiren Nothing Like the Sun 1987, The Soul Cages 1991, Ten summoner's tales 1993, Mercury falling 1996, Brand New Day 1999, guardonat amb un premi Grammy, Sacred Love 2003 i Songs from the Labyrinth 2006 Ha realitzat nombrosos concerts per la Gran Bretanya, els EUA i Europa És un destacat activista pels drets humans i el medi ambbient, aspecte que vincula a les…

Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista  Econometrica  i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat  Re-employment…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, el 1962 debutà en el teatre, i també en el cinema com a actor secundari en el film  The Wild and the Willing , de Ralph Thomas Els anys següents consolidà el reconeixement com a actor teatral, entre d’altres amb les obres  Little Malcolm and His Struggle Against the Eunuchs 1967, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per Stuart Cooper, també protagonitzà el 1974 i The Caretaker , de Harold Pinter 1972, i també amb films com ara A man of All Seasons 1966, de Fred Zinneman o 10 Rillington Place 1971, de Richard Fleischer Fou, però, a la…

Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis estudis, que…

Nebot del director Francis Ford Coppola , a l’inici de la seva carrera es canvià el nom i treballà amb ell en papers secundaris a Rumble Fish 1983 i Cotton Club 1984, i protagonitzà Peggy Sue Got Married 1986 Es convertí en un dels més sòlids actors de la seva generació Vampire’s Kiss R Bierman, 1988,  Moonstruck N Jewison, 1987, Wild at Heart D Lynch, 1990, Honeymoon in Vegas A Bergman, 1991, Red Rock West J Dahl, 1993 i Kiss of Dead B Schroeder, 1995 Obtingué l’Oscar del 1995 al millor actor per Leaving Las Vegas , de M Figgis Posteriorment intervingué, entre d’altres, a The…

La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA  Howards End J Ivory, 1992  The Remains of the Day J Ivory, 1993  The Innocent J Schlesinger, 1993  Shadowlands R…