Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
mestre del Bambino Vispo
Pintura
Nom amb què és conegut un pintor anònim actiu a Florència, influït per Lorenzo Monaco.
És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen
Joan Carles Ferrero i Donat
© Carine06
Tennis
Tennista.
Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes Annecy, França, i a 14 anys al torneig de Les Petits As Tarba, Occitània Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998 Aquest mateix any esdevingué jugador professional El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la Copa Davis davant Austràlia, trofeu que tornà a aconseguir els anys 2004 i 2009 Al maig del 2003 aconseguí el seu únic títol de Grand Slam en derrotar l’holandès Martin Verkerk al torneig de Roland Garros, i al setembre fou número 1 mundial del…
Françoise Mallet-Joris
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda l’escriptora francesa d’origen belga Françoise Lilar.
Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…
Maria Assumpció Raventós i Torras
© Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora, gravadora i tapissera.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
© Fototeca.cat
Música
Músic i musicògraf.
Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De la seva…
Jacques-Yves Cousteau
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Oceanògraf i naturalista francès.
Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…
Antoni Ballester i Nolla
© Institut de Ciències del Mar
Geografia
Químic i oceanògraf.
Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en…
George Weah
Esport
Política
Futbolista i polític liberià.
Com a futbolista, ocupà la posició de davanter i destacà pel driblatge i la capacitat golejadora El 1986 fitxà per l’equip de primera divisió del Camerun Tonerre de Yaoundé, amb el qual guanyà la Lliga 1987 Aquest mateix any fitxà pel Mònaco, on jugà cinc temporades i guanyà la Copa francesa el 1991 El 1992 passà al Paris Saint-Germain i guanyà la Lliga francesa del 1995 Posteriorment, amb l’AC Milan 1995-2000 guanyà dues Lligues italianes 1996 i 1999 Cedit al Chelsea 2000, aconseguí la Copa anglesa i, fins a la retirada, jugà amb el Manchester, l’Olympique de Marsella i l’Al-…
Héctor Bianciotti
literatura castellana
Literatura francesa
Escriptor argentí nacionalitzat francès.
Fill d’emigrants piemontesos, aprengué de manera autodidacta el francès i el 1955 anà a Europa Després de viure a Roma, a Nàpols i a Espanya, s’installà a París el 1961 i treballà, primer, com a lector de literatura estrangera a Gallímard i, a partir del 1969, com a crític literari, especialment a Le Nouvel Observateur des del 1973, i posteriorment a Le Monde des del 1986 Del 1982 al 1989 fou membre del Comitè de Lectura de Gallimard Comencà a publicar en castellà novelles de caire fantàstic Los desiertos dorados 1967, Detrás del rostro que nos mira 1969, Ritual 1973 i La busca del jardín…