Resultats de la cerca

Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española  durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes…

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000  Introducción a la lingüística , 2004  Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles…

La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el primer hispanista…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis…

Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries…

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de…

Biografia Fill de José Manuel Blecua , és expert en fonètica i fonologia Doctor en Filologia Romànica, fou catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on posà en marxa el Departament de Llengua Espanyola També fou professor de l’Ohio State University 1971, del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios de El Colegio de México 1986-87, dels cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca durant vint-i-cinc edicions i de la Universitat Menéndez y Pelayo des del 1976 Ha estat acadèmic de l’Institut Cervantes, secretari executiu de la comissió…

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962