Resultats de la cerca

Participà en la revolta alida d’al-Ḥusayn ibn ‘Alī ibn al-Ḥasan i, després de la seva derrota prop de la Meca 786, es refugià al Magrib Sotmeté diverses tribus no musulmanes i governà un territori que comprenia Tremissèn i la regió de Tànger El seu fill pòstum i successor, Idrīs II 791-828, traslladà la capital a Fes

Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550

Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn

Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān

Sota el califa Hišām ibn ‘Abd al-Malik , continuà les incursions per la Gàllia presa d’Arle, Avinyó, Lió i Valença, el 735 Acudí a Narbona, assetjada per l’exèrcit franc de Carles Martell, recuperà la ciutat 737 i, de retorn, ocupà Pamplona Al N d’Àfrica s’enfrontà a les revoltes dels berbers, que el derrotaren al Magrib el 740, i durant la seva absència de l’Àndalus fou destituït pel seu antecessor

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…

Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…