Resultats de la cerca

Era filla de l’elector Felip Guillem de Baviera Fou la segona muller de Carles II de Castella, damunt el qual exercí una forta influència l’augmentà encara fingint el desitjat embaràs 1690 i 1696 Quan fou evident que el rei moriria sense successió, es decantà alternativament cap al candidat francès Felip d’Anjou i cap a l’austríac Carles d’Àustria, bé que a la fi es decidí per aquest Respectada inicialment per Felip V, fou desterrada a Baiona, pel fet d’haver-se declarat austriacista durant l’ocupació de Madrid pel rei arxiduc Carles III 1706 El 1738 fou autoritzada a tornar a Castella

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…

Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió  prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del…

Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669

A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars

Professà al convent franciscà de Mallorca Fou un notable predicador i director de consciències Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona 1670 Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat

Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert