Resultats de la cerca

Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà…

Combaté al Marroc 1909-30, on fou ascendit a general 1924 Director general de seguretat del govern Berenguer 1930, en caure la monarquia fou separat de l’exèrcit, però hi tornà 1934 i, amb el nom d' el Director , planejà l’aixecament contra la República Comandant militar de Pamplona, el 18 de juliol de 1936 organitzà, amb l’ajut dels requetès, les columnes que marxaren contra Sant Sebastià i contra Madrid, des de Navarra Establí la junta de Burgos i quan, per l’octubre, Franco fou nomenat cap de l’estat, passà a comandar l’exèrcit del nord Mentre atacava Bilbao, pel juny de l’any…

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

Professor a la Universitat de Fes 1932, hagué d’abandonar el país 1933 a causa de les seves activitats nacionalistes En tornar, intervingué en la fundació de l’Action Marocaine 1934 i, posteriorment 1937, de l’Istiqlāl, escissió de l’anterior partit Poc després fou deportat al Gabon 1937 De nou al Marroc 1946, esdevingué president de l’Istiqlāl càrrec que mantingué fins a la seva mort, però hagué d’exiliar-se 1947-53 Participà en el comitè d’alliberament d’Àfrica del nord i en la creació del Front National Marocain 1951 Després de la independència, fou nomenat president del…

Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es…

Regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es féu un gran prestigi com a professional Fou degà del collegi d’advocats de Barcelona Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13 de maig al 18 de juliol de 1936 Acabada la guerra civil, s’exilià, el 1939, a…

De l’arma d’infanteria, ascendí a general després de lluitar al Marroc Governador militar de Barcelona a partir del 1917, assolí una gran notorietat quan passà al govern civil 1920-22 Dictà la deportació dels principals dirigents sindicalistes a Maó 1920, i, juntament amb el cap de policia Arlegui, afavorí l’acció de bandes de pistolers i dels sindicats lliures contra la CNT Primo de Rivera el nomenà, successivament, director general de seguretat i ministre de la governació Exiliat a França el 1931, no tornà a Espanya fins pel juliol del 1936 per a unir-se a l’aixecament militar…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una…

De l’arma de cavalleria, lluità al Marroc i ascendí a general el 1926 Fou nomenat jutge instructor en la causa contra el govern de la Generalitat després dels fets d’octubre del 1934 Pel juliol del 1936 era director general de la guàrdia civil, però es mantingué fidel a la República i fou comandant en cap de l’Exèrcit del Centre 1936-37 Arran de la crisi de maig del 1937 fou designat cap de l’Exèrcit de l’Est, creat llavors Afavorí la presència de comunistes en els llocs de responsabilitat el coronel Cordon fou el seu cap d’estat major, intervingué en la lluita contra el dissolt…

Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la…