Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Messènia
Divisió administrativa
Regió del Peloponès, Grècia, situada entre els golfs de Kiparíssia i Calamata, que constitueix un nomós.
La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia
Damofont de Messènia
Escultura
Escultor grec.
Se li atribueix un grup —hellenístic, però de tradició fidiesiana— trobat a Licosura Arcàdia i que representava Demèter, Àrtemis, Dèspoina i Ànit D’aquest grup procedeixen els tres caps monumentals conservats al Museu d’Atenes
Theódoros Kolokotronis
Història
Política
Patriota i polític grec.
Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836
cap de Taínaron
Cap
Cap de les costes del S del Peloponès, Grècia, que constitueix la punta meridional del mont Taíget.
Separa els golfs de Lacònia E i Messènia W És el punt més meridional de l’Europa continental
Aristodem
Història
Rei de Messènia.
Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors
messènic | messènica
dòric
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
Comprenia els subdialectes de Mègara, Corint, Lacònia, Messènia, Heraclea, els de les illes de Creta, Rodes, Kos, Thḗra i Egina, i els de les colònies gregues a Itàlia Siracusa i Tàrent En no tenir una variant culta unificada, el dòric no tenia una literatura pròpia, sinó que es presenta en certes produccions literàries combinat amb altres variants dialectals
ilota
Història
A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.
Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis
Bògud
Història
Rei de la Mauritània occidental, documentat a partir del 49 aC.
Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC Els seus estats passaren a Boccus II
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a…