Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
castell de Vilamalefa
Castell
Antic castell de l’Alt Millars, origen de la vila del Castell de Vilamalefa i de la nova vila de Vilafermosa.
Queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila El nom fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa , afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares i Castelvispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa A Cedraman hom ha previst la construcció d’un pantà El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció…
la Pobla d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, limitada en aquest sector per la rambla de la Maimona (límit meridional del terme), al S, i pel riu Morrón (o d’El Rodeche), límit nord-occidental del terme.
Al SE, i aprofitant les elevacions d’El Viso 893 m alt, hom ha construït un pantà, les aigües del qual han cobert gran part de les terres més baixes del terme Les hortes de la vora del riu, que aprofiten l’aigua a través d’un sistema de séquies, tenen una importància notable 215 ha, mentre el secà —dedicat sobretot a cereals— ocupa 582 ha La resta 3 150 ha és de muntanya poc productiva i de pasturatges que aprofita una migrada ramaderia ovina La vila 116 h agl 2006 626 m alt és en una petita elevació a la dreta del Millars L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-…
Ribesalbes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, estès en bona part a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà del Sitjar
.
Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció aquesta…
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Cortes d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, del qual el separa el riu Morrón o d’El Rodeche.
Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000…
Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
Montant
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants nord-orientals de la serra de l’Espina, a l’E de la serra de Montalgrau.
Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de…
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina