Resultats de la cerca

El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura

Format l’any 1988, començà entrenant-se al camp de Moja El 1990 s’inscrigué a la Lliga Catalana i durant els anys noranta fou un dels equips catalans més destacats Es proclamà campió de l’Spain Football League 1993 i de la Lliga Nacional de futbol americà 1997 També guanyà la Copa Catalana 1997 i la Supercopa Catalana 1997 Després de competir en l’àmbit estatal uns quants anys, al principi dels anys 2000 participà habitualment en competicions de l’àmbit català A part d’un equip sènior, disposa d’equips en categoria júnior, cadet i d’equips de futbol flag, així com d’un equip…

La primera edició tingué una durada de quatre hores A partir del 1993 s’anomenà 3 Hores Resistència Vila de Sitges i el 2002 s’hi afegí Memorial Genís Mataró Els anys 2005 i 2006 s’anomenà 3 Hores Resistència d’Olèrdola, ja que durant bona part dels anys noranta fins el 2006 es disputà al circuit de La Muntanyeta-Moja d’Olèrdola També és coneguda com 3 Hores de Resistència Memorial Genís Mataró S’ha celebrat en altres localitats, com Sant Pere de Ribes, Pontons, Sitges o Castellolí Puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra, acostuma a fer-se al desembre Hi…

Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…

Els Sentmenat , castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…

Desenvolupament enciclopèdic Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep…

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat…