Resultats de la cerca

El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios Morí als 104 anys

Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herborista de la flora de Montserrat Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme 1798 i els mitjans de purificar l’aigua 1803 i de purificar l’oli 1806

Estudià a la Universitat de Barcelona, obtingué un postgrau en administració d’empreses per l’IESE, i a la mort del seu pare, Antoni Esteve , ocupà la presidència del grup Esteve , que dirigí amb els seus germans Joan i Montserrat Ocupà, a més, càrrecs en l’empresariat farmacèutic president de la patronal Farmaindustria 1975-77 i 1987-89, que representà fins el 1994 a la Pharmaceutical Manufacturers Association També fou membre del Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología 1987-2001 i vocal del Consell de la Fundació Catalana per a la Recerca 1989-2000 Fou membre de les…

El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa 1787 i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve , on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA INQUIMES Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del país Fou membre…

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…