Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
ball del Bo-bo
Folklore
Festa popular que se celebra a Monistrol de Montserrat cada 20 de gener.
És l’acte central d’una celebració ja documentada el 1797 i que té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de sant Sebastià El dansen per set fills de la vila el porrer, els tres administradors i les seves parelles dites pabordesses A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa la seva aprovació a referèndum del poble, demanant per a cadascun d’ells “És bo' I ja que “bo’ acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest…
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
escolania
Educació
Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música.
Institució antecessora dels conservatoris conservatori, subsisteix als Països Catalans als monestirs de Montserrat i de Lluc Mallorca
dona
Cristianisme
Senyora.
Actualment apareix en l’expressió Nostra Dona , amb què hom invoca la Mare de Déu Nostra Dona del Carme, de Montserrat, etc
soprano
Música
Persona, especialment dona, que té veu de soprano.
Al segle XX s’han destacat sobretot Maria Callas, Renata Tebaldi, Elisabeth Schwarzkopf, Kirsten Flagstad i, als Països Catalans, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
exvot
© Fototeca.cat
Religió
Do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d’un vot o en record d’un benefici rebut, consistent en un objecte que hom penja a la paret o al sostre d’una capella o temple.
Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de…
eremitisme
Cristianisme
Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…
entrevista
Comunicació
Interrogatori a què un periodista o enquestador sotmet una persona per tal de saber les seves opinions, idees, propòsits, etc, prendre’n nota i després publicar-los.
És un mètode per a aconseguir informació necessari per a certs estudis sociològics En l’àmbit del periodisme, és considerada un gènere, que té conspicus conreadors en el periodisme català hi excelleixen Montserrat Roig i Baltasar Porcel