Resultats de la cerca

Professor a Moscou Els seus treballs més importants són de física fonamental, especialment d’electromagnetisme i magnetodinàmica, però també d’òptica i espectroscòpia El 1913 descobrí l’absorció selectiva de les radiacions electromagnètiques en els cossos ferromagnètics, que obrí nous camins a la investigació de les propietats magnètiques de la matèria

Es graduà a la Universitat de Moscou el 1930 i en fou professor des del 1936 fins al 1956 Des d’aquest any fins al 1965 fou director de l’institut de recerca nuclear de Dubna Treballà en el camp de la física i estudià les reaccions en cadena i la física de les partícules Fou membre de diverses acadèmies científiques

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett

El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…

Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942

Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia

Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes

Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física