Resultats de la cerca

Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En…

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller

És professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona Iniciat en el teatre universitari Lo Canonge Ester Convidafestes , 1983, en collaboració amb F Massip, aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo Els bons dies o Primer Amor , ambdues de Beckett, i després com a director escènic tant al teatre públic CDGC, Mercat de les Flors com al privat Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre Muntà peces de Sergi Belbel Elsa Schneider , 1989, Jordi Pere Cerdà 1990, Quatre dones i el sol , premi…

El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov…

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña…

Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué…

Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus…