Resultats de la cerca

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Fou porter del Badalona 1933-36 i del Reial Club Deportiu Espanyol 1936-40, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1940 Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano 1940-41, camuflat sota el nom de Juanito , i al Club Deportivo Málaga 1941-42 Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la Federació Catalana…

Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi

Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment…

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del s XV Des del 1953 collabora a Índice Histórico Español Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña 1462-67, Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV 1954, Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media 1965, Una compañía barcelonesa para el comercio de paños 1400-1484 1970, Nova identificació de l’escriptor i poeta Romeu Llull 1977 i Compañías mercantiles barcelonesas del siglo XV y su…

Estudià periodisme i fou ambaixador de Mèxic a Holanda i Suïssa, president del PEN Club Internacional des del 1997 i fundador i director de l’Instituto Michoacano de Cultura Amb el seu primer llibre, Antes del reino 1963, es revelà com un artesà de formes pures, lluny de les actituds fàcilment eloqüents, predominants en la poesia del seu país Altres obres són Los espacios azules 1965, Mirándola dormir 1967, Ajedrez navegaciones 1970, Perséfone 1973, Quemar las naves 1975, El poeta niño 1978, Imágenes para el fin del milenio i Nueva expulsión del paraíso 1990 i Tiempo de ángeles 1994 Recollí…

A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897, El puñao de rosas 1902…