Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Antonio Ximénez de Urrea y Enríquez de Navarra
Història
Militar
Militar aragonès.
Marquès d’Almonesir i comte de Pavies El 1632 fou nomenat virrei de Sardenya, càrrec en el qual s’esforçà a preparar l’illa per a rebutjar un possible atac francès Quan aquest es produí, amb un desembarcament a Oristany, atacà l’enemic i l’obligà a reembarcar Frustrà un nou desembarcament a Trabucado desembre del 1637, poc abans d’ésser substituït en el càrrec per Giovanni Andrea Doria Landi
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Jean-Isidore Harispe
Història
Militar
Militar francès d’origen basc.
Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
Gregori Verdú i Verdú
Història
Militar
Militar.
Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid 1843 Amplià estudis a París 1847-51 i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851 Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel 1863 i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics Ascendit a general 1873, participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra traduït al francès l’any…
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué…
Eustaquio Díaz de Rada
Història
Militar
Militar carlí.
Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la Tercera Guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto
Francisco Martínez Monje y Restoy
Història
Militar
Militar.
Comandant general de València 1936, en produir-se l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 aquarterà les tropes i, davant l’actitud de la massa i el pas a la legalitat republicana d’algunes forces, declarà la seva adhesió a la república Tanmateix, per l’agost fou rellevat del càrrec Pel desembre hom li donà el comandament de l’exèrcit del sud En produir-se la caiguda de Màlaga 1937, fou destituït
Antonio de Leiva
Història
Militar
Militar castellà, un dels més destacats de l’època de Carles V.
En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos
Vicente González Moreno
Història
Militar
Militar andalús.
Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins