Resultats de la cerca

La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…

A causa de la seva altura 1 200 m té un clima continental i viu de l’agricultura i la ramaderia Fundada al s VII, fou capital del regne de Patan 1639 Entre els monuments, posseeix cinc stupa d’Aśoka s III aC, i el temple de Machendranat 1408

Té una longitud de 630 km i una conca hidrogràfica de 46300 km 2 , on hi ha tres de les muntanyes més altes de la Terra el Dhaulāgiri, el Manāslu i l’Annapurna I Neix a la frontera amb el Tibet, a la regió de Mustang, a la glacera de Nhubine 6268 m, a l’Himàlaia Penetra a l’Índia per la plana de Bihar i desguassa al Ganges, a la localitat índia de Sonpur de Patna En el seu recorregut pel Nepal forma una gorja de 2500 m de profunditat en travessar l’Himàlaia, la més profunda del món Al Nepal el riu rep els noms de Gandaki o Kali Gandaki i, des de Devighat, Narayani,…

Es dediquen principalment a l’agricultura i sobresurten en les pràctiques de regadiu i els treballs amb fusta i metall La població newar controlà el Nepal fins al s XVIII, que arribaren els gurkha fugint de l’Índia per raó de les invasions musulmanes Segueixen el budisme

Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954

El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el…

Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina

És practicada a totes les religions orientals Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració segons el grau d’impuresa l’…

La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…