Resultats de la cerca

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal citar Herkules…

Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics

Fill de Jean Louis Rodolphe Agassiz Es dedicà a l’estudi de la biologia marina Fundà l’estació zoològica de Newport Rhode Island

Fundà a París els tallers Breguet de rellotgeria Introduí perfeccionaments notables en el termòmetre metàllic i el pèndol astronòmic i enginyà l’aparell amb què Hippolyte Fizeau mesurà la velocitat de la llum

Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957

El 1915 fou nomenat director de l’oficina de pesos i de mesures de Sèvres Féu estudis sobre el termòmetre de mercuri, que codificà, i descobrí els aliatges invar i elinvar El 1920 fou distingit amb el premi Nobel de física

Resident a Suïssa des del seu matrimoni 1766, mantingué correspondència amb diverses personalitats, entre les quals Benjamin Constant, a qui estigué lligada sentimentalment A la novella Caliste 1787 féu una anàlisi escèptica d’ambients de l’època

L’estratotip és a Valangin Neuchâtel, Suïssa

Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí