Resultats de la cerca

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt -argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…

Doctor en teologia i capellà a Santa Maria del Mar És autor de relacions de festes celebrades a Barcelona el 1630 i el 1633, algunes de les quals es publicaren sota l’anagrama Seugon La més interessant és la de la mascarada del rei Belluga Barcelona 1633 en honor de Ferran d’Àustria, el Cardenal infant, on hi ha força intervencions en català En vers publicà Parabienes y deprecaciones hijos del amor que la siempre leal ciudad de Barcelona tiene a sus príncipes Barcelona 1632 Sabem que compongué molts poemes en català —és elogiat en aquest sentit al cançoner Curiositat catalana —, com el…

El terme és esmentat ja al s XIV

La ciutat de Barcelona n'organitzà al s XVII, amb arguments històrics o novellescs i text català, castellà o bilingüe Són conegudes les redactades per Rafael Noguers, amb reminiscències dels llibres de cavalleries i amb recursos populars i caricatures

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…

Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…