Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
Crema d’esglésies a algunes poblacions del País Valencià
Crema d’esglésies a Alzira, Ontinyent, Benigànim i altres poblacions del País Valencià
Creació de delegacions de La Joventut Valencianista
La Joventut Valencianista inicia la creació de delegacions Fins el 1921 en constitueix a Alcoi, Alacant, Artana, Betxí, Benassal, Cocentaina, Nules, Ontinyent, Hortells i Paterna
Beneixama
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Beneixama.
El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població…
Dimiteix el president de la Diputació de València
El socialista Jorge Rodríguez dimiteix del càrrec de president de la Diputació de València i també de l’acta de diputat a les Corts Valencianes després de ser investigat en l’operació Alqueria La fiscalia anticorrupció de València l’acusa de prevaricació administrativa i malversació de fons públics Rodríguez no dimiteix, però, de l’alcaldia d’Ontinyent
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Antoni Ferrer i Gómez
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat
Vicent Pérez i Jorge
Música
Religiós i compositor.
Estudià amb Àngel Mingote, Andreu Isasi i Miquel Asensi És l’autor de música religiosa més representatiu dels franciscans del s XX Fou mestre de cor del teologat franciscà de Terol i, a Madrid, organista de San Francisco el Grande i professor de l’Escuela Superior de Música Sagrada Collaborador assidu del Tesoro Sacro Musical , publicà Acompañamiento gregoriano 1959 i altres obres, com nou misses, un Tríptico Avemariano , una collecció de cants populars valencians i un Capricho sinfónico , que li estrenà 1943 l’Orquestra Simfònica de València