Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
taronjada
Alimentació
Beguda preparada amb suc de taronja.
Molts productes del mercat no són pròpiament taronjades, sinó barreges de suc o extractes de taronja amb aigua o xarop, àdhuc amb additius colorants, edulcorants, conservants i tensioactius Segons la legislació vigent, hom parla de suc de taronja quan el producte obtingut prové d’extreure'l de la polpa de la taronja de nèctar de taronja quan al producte obtingut hom afegeix xarop de sucre del 40 al 60% del mateix grau Brix que el del sucre original i de beguda refrescant de taronja quan el producte obtingut conté com a mínim un 8% de suc de taronja
tarongerar
Tarongerar a Alzira
© Vicenç Salvador Torres Guerola
naronger
Botànica
Agronomia
Varietat del taronger agre, de fruit gros i amb la pela molt berrugosa.
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
afrikàner
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del Sud, anomenat també bòer, format pels descendents dels pagesos (boeren, en neerlandès) procedents dels Països Baixos i establerts a partir del 1652 per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals al cap de Bona Esperança.
La població resultant, que practicà un calvinisme estricte, anà endinsant-se pel territori veí, llavors poblat per hotentots i boiximans A partir del 1685 abrogació de l’edicte de Nantes reberen el reforç de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Províncies Unides Arran de la conquesta britànica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikàners i el nou poder abolició de l’esclavitud, 1833, una gran part d'afrikàners començà el procés de penetració més enllà de l’Orange i, després, del Vaal, on constituïren diversos estats republicans El primer…