Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
Pere Palomares
Història
Dirigent agermanat.
Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat
Lluís d’Ocanya
Història
Cavaller.
Redactà les declaracions sobre drets reials a Oriola i a Alacant contingudes en el Llibre de capítols 1613 Era membre del consell de Felip III
Pere Terol
Història
Dirigent agermanat.
Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una…
Jaume Josep de Rossell i Rocamora
Història
Noble.
Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola
Rafael Blasco i Moreno
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana
Joan Orts i Roman
Història
Literatura
Erudit i escriptor.
Doctor en dret, fou cronista d’Elx i collaborà a diversos periòdics Publicà Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951, Desventura y misterio de la Dama de la Alcudia 1948, FrNicolás de Busi 1945, i altres obres de tema local
Teodomir
Història
Personatge visigot, probablement comte o duc, senyor de la regió de Múrcia i Oriola, que després d’algunes campanyes victorioses pactà amb el general àrab ‘Abd al-‘Azīz, cap al 713.
Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743
Just Garcia i Soriano
Història
Erudit.
Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, Vocabulario del dialecto murciano 1932, La reconquista de Orihuela 1934, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro universitario y humanístico en España 1945
Trinitario Ruiz Capdepón
Història
Polític.
Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera