Resultats de la cerca

en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva

El 1592 el papa Climent VIII disposà que la nova universitat acollís totes les facultats i ciències teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi pogués obtenir el grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre El rector del collegi seria el canceller de la universitat No aconseguí l’aprovació reial fins el 1646, que li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València Fou la més important del regne després d’aquesta El 1786 disposava de 24 càtedres, un claustre d’uns 100 doctors i prop de 300 estudiants Experimentà diverses modificacions…

El 1472 ingressà com a cantor al servei de la capella reial de Nàpols Se'n conserven un O vos omnes qui transitis in pena , per a tres veus, i un In exitu Israel , a quatre veus

Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956

És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942 De les seves colleccions destaca l’orfebreria, la marededeu del Capítol i un crucifix romànic Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al collegi dominicà d’Oriola

El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra

Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de París de…

Conreà la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Juan de la Cruz i la patrística Comunió 1945, Cantada de Nadal 1947, Quaresma 1949 i Ciutat de Déu 1957, premi Ciutat de Barcelona 1955 Obtingué la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona del 1974 amb Tres sonets d’ara

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural…

Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat