Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Miguel Hernández Gilabert
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fill de pastors, després de l’ensenyança primària es dedicà a les tasques familiars alhora que completava d’una manera autodidàctica la seva formació Publicà les primeres poesies a diverses publicacions locals, com El Gallo Crisis 1934, revista fundada per l’escriptor Ramón Sijé, a la mort del qual dedicà una notable Elegía Després de dues estades a Madrid 1931 i 1934, es relacionà amb Jorge Guillén, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li facilitaren l’accés a Cruz y Raya , Caballo verde para la poesía i Revista de Occidente Durant la guerra civil fou voluntari de les…
Trinitario Ruiz Capdepón
Història
Polític.
Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera
Francisco Santa Cruz Pacheco
Història
Polític.
Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843 El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació 1854 El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí Es mostrà partidari d’O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas 1858 i més tard governador del Banco de España El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia Durant la Restauració encapçalà el grup…
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d' Atrevimiento , i hi llegí set poesies Fou, molt probablement, el Joan Martí autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache , publicada el 1602, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí hi reproduí la descripció de les festes nupcials de Felip III a València el 1599, publicades pel funcionari pontifici JB Confaloniero, i hi aportà algunes consideracions sobre l’art dramàtic a…
Abū Bakr Yaḥyà ibn Muḥammad al-Ṣayrafī
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador andalusí.
Cadi de València Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rīḫ al-dawla al-lamtūniyya , avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayān almugrib d’ibn ‘Iḏārī
Francesc Conesa i Ferrer
© Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari d’Oriola el 1973, i posteriorment estudià al Teologat Diocesà d’Alacant Ordenat sacerdot el 1985, fou vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Carme d’Elx fins el 1987 Aquest any inicià estudis a la Universitat de Navarra, on es llicencià en teologia i filosofia 1991 i es doctorà, respectivament, el 1994 i el 1995 Professor de filosofia i teologia al Seminari Diocesà d’Oriola-Alacant 1992-2016, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Pau d’Alacant i, des del 1994, a la Universitat de Navarra, és membre de la Sociedad Española de…
Josep Esteve i Joan
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris…
Felip Puigserver
Cristianisme
Dominicà (1759).
Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes 1815 intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de…
Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
Història
Militar
Militar.
Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior…