Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Francesc Torres
Escultura
Escultor i tallista.
El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació
José Marín Gutiérrez
Literatura catalana
Escriptor.
Fou conegut amb el nom de Ramón Sijé Fundà i dirigí la revista literària “El Gallo Crisis” i collaborà a “Cruz y Raya”, de Madrid Publicà La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas Quan morí, el seu amic Miguel Hernández li dedicà la famosa Elegía El seu germà Justino Marín Gutiérrez Oriola 1915 — 1946 publicà Del sencillo amor 1944, i el 1972 n'aparegué el recull Cuentos
Josep Tormo
Cristianisme
Bisbe d’Oriola.
Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals
Cosme Damià Savalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou catedràtic de grec 1524 i oratòria 1530 a la Universitat de València Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae 1531 Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista
Francesc Desprats
Cristianisme
Cardenal.
Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503
Andreu Balaguer i Salvador
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí (1603-04) i d’Oriola (1604-26).
Religiós dominicà, fou deixeble de Lluís Bertran El 1586 es graduà en teologia i ensenyà a Tarragona i a València Ocupà diversos càrrecs dins l’orde fins que fou consagrat bisbe
Joan Maura i Gelabert
Filosofia
Cristianisme
Filòsof lul·lista i sacerdot, cosí dels germans Maura i Montaner.
Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904
el Segura
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Ferran de Lloaces i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre…
Gaspar Garcia i Ortiz
Historiografia
Literatura
Historiador i poeta en castellà.
Era sastre d’ofici, resident a Oliva Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquista del reino de Murcia 1608 i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia