Resultats de la cerca

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat

Lluís el Piadós, essent rei d’Aquitània, li encarregà, el 798, d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques potser com a comte Acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona 801 fins a Tortosa Carlemany el nomenà 813 comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent, d’on sembla que era originari Era d’ascendència visigoda

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I

Filla de Guibert, un gramàtic de Lieja Bèlgica installat a Osona, que alfabetitzà els seus fills i filles, i germana del també gramàtic i canonge de Vic Berill Tenia una excellent calligrafia i dominava el llatí Casada amb Jobert, segons el testament d’aquest, vivien a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer El 1044 escriví i signà una escriptura de compra, juntament amb el seu marit És el primer document a Catalunya amb validesa legal del qual es té constància que fou escrit i signat per una dona, fet excepcional a l’època, que a més té un valor afegit perquè, entremig del…

Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic