Resultats de la cerca

Com a arquitecte treballà a Pàdua, on féu les portes de San Giovanni 1528 i de Savonarola 1530, l’arc de l’Orologio 1532, l’Odeó i la llotja del palau Cornaro S'inspirà en els estils monumentals romans

Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua Publicà De morbis artificium diatriba 1700, tractat on descriu diverses malalties professionals Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura a Pàdua i a Roma A l' Anticrusca 1612 i a Cavalcanti ovvero la difesa dell’Anticrusca 1614 atacà el conservadorisme de l’Accademia della Crusca i enaltí Torquato Tasso El seu comentari al Timeu de Plató 1594 fou posat a l’Índex

Fou deixeble de Fallopio a la Universitat de Pàdua, i el 1562 el succeí en la càtedra d’anatomia Féu la primera descripció de la placenta, de la laringe i dels òrgans vocals, i es dedicà també a l’anatomia comparada Escriví, entre altres obres, Pentateuchos chirurgicum 1592 i De venarum ostiolis 1603

Professor Deixeble de Girolamo Fabrici Fou catedràtic a la Universitat de Pàdua des del 1604 Estudià els músculs ha estat donat el seu nom al múscul coracobraquial, o múscul perforat de Casserius i els aparells de l’audició i la fonació Escriví les Tabulae anatomicae , publicades el 1617, amb illustracions del sistema nerviós central

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de  La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano  …

Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí foren…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Inicià la seva carrera com a contralt però, a partir d’una estada a Londres, començà a interpretar papers de soprano Les primeres dades sobre la seva trajectòria professional són del 1746, any en què viatjà a Pàdua, on ocupà el lloc de contralt a la basílica del Santo A partir d’aquell moment la seva carrera seguí un camí ascendent El mateix 1746 cantà al Teatro de San Moisè de Venècia, i la temporada 1748-49 era a Londres amb una companyia italiana contractat pel Haymarket Theatre De la seva estada a Londres cal destacar la participació en diverses obres de GF Händel, com ara…