Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Paçà
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector nord-oriental dels Aspres, entre les serres de Sant Lluc (204 m alt) fins al curs del Rard, límit septentrional del terme.
L’any 1960 li foren annexats els antics termes de Llauró i de Torderes El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat continuació del bosc de Tordera Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents, per la dreta, del Rard la riera de Paçà que procedeix del pla del Mener, el torrent d’en Tapis i el dels Gorgs L’economia és agrícola hi ha 1086 ha amb predomini total de la vinya 978 ha, també hi ha 43 ha d’arbres fruiters cirerers, presseguers i albercoquers i 6 ha d’hortalisses carxofes i coliflors El cens ramader és de 65 caps d’oví Hi ha una important…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Història
Agronomia
Agrònom, baró de Paçà.
Serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, tractat sobre els sistemes tradicionals d’irrigació a Catalunya i al País Valencià, on descriu la utilització i el control de les aigües dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre canal de Tortosa, Segre canal d’Urgell, Millars,…
Vilamulaca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres, a la dreta del Rard, límit septentrional del terme; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà (afluent, per la dreta, del Rard).
Tot el sector oriental del municipi és travessat de S a N per la carretera de Barcelona a Perpinyà a l’extrem septentrional, vora el castell de Rard, a la dreta del Rard, on aquesta carretera es creua amb la de Tuïr a Elna, hi ha la caseria i antic hostal del Mas Sabola No lluny d’aquí s’alçava el priorat de Candell La vinya és la base econòmica del municipi hom hi destina 377 ha de les 393 conreades 343 ha de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, dins la zona del Rosselló dels Aspres, o de les Costes de l’Alt Rosselló Hi ha, a més, una petita extensió de fruiters 2…
baldufa
Oficis manuals
Eina metàl·lica, o eventualment de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixemplar la boca de les canonades, per a fer peces còniques de llauna, tals com embuts, etc.
Consistia en un cos amb un extrem cònic que era introduït a la canonada o sevia per encaixar-hi a la paça de llauna, per a picar-la i donar-li la forma cònica desitjada, i un agafador o fixador disposat perpendicularment al cos
Felip Torreilles
Historiografia
Cristianisme
Historiador i clergue.
S'especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 París 1896-97, en tres volums Cal esmentar també, entre les seves obres, L’annexion du Roussillon a la France La vacance du siège d’Elne 1643-1669 1888, La diffusion du français après l’annexion 1660-1700 sd, L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution 1888, Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française 1890 i l’estudi de les memòries i la…
Francesc Alguer
Economia
Tractadista econòmic.
De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa prudente, o la…
monestir del Camp
Priorat
Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp) del municipi de Paçà (Rosselló), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran.
El bisbe d’Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110 El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins el 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà Se'n conserva l’antiga església construïda pels Rocabertí en 1067-87, a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, al s XII, i el claustre, gòtic, el 1307 El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV
Sant Lluc de Puig Rodon
Santuari
Santuari del municipi de Paçà (Rosselló), al S del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.