Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Joan Crespí i Fiol
Cristianisme
Franciscà.
Fou collaborador de Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma Passà a la missió de Sierra Gorda Mèxic vers el 1750 Fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 formà part de la columna que avançà per terra i que descobrí la badia de San Francisco i el port de Monterrey Relatà l’expedició en sis diaris, que han estat conservats En 1774-75 prengué part en una expedició, que també relatà, al poblat de Nutka, de l’illa de Bodega y Quadra avui Vancouver, Canadà
Benet Espanyol
Literatura
Cristianisme
Poeta, doctor en teologia i arts.
Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558
,
paül | paüla
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Missió (CM), fundada a París el 1625 per Vincent de Paul i aprovada per Urbà VIII el 1633.
Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat filla de la caritat Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva…
Guillem Vives i Roger
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera
Joan Llobet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…
Baltasar Calbo
Cristianisme
Eclesiàstic; canonge de San Isidro de Madrid, el 1806 fou bandejat de la cort.
Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…
Enric Reig i Casanova
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…
hospitalari de Sant Joan de Déu
Cristianisme
Membre de l’orde hospitalari o orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu, fundat per Juan Cidade Duarte, conegut per sant Joan de Déu, a Granada, el 1539.
L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús…
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…