Resultats de la cerca

Aquesta denominació substituí, el 1984, l’antiga de capitania general de Balears

Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol

Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí…

La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…

És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó

Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical,…

El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha utilitzen l’aigua…

La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…