Resultats de la cerca

Estudià a París, on aprengué les darreres tècniques de la professió Fundà, juntament amb altres gravadors, la Societat Heliogràfica Espanyola Fou l’introductor del fotogravat als Països Catalans, i en perfeccionà els mètodes Tingué galeria oberta a Barcelona, des del 1870, amb el nom comercial de Fotografia Catalana

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de…

El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888

Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva obra al Museu…

Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar Exposà poc —Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona 1911— i els seus dibuixos —i algunes pintures— se centren en temes senzills de la vida quotidiana El 1918 establí el seu estudi de fotògraf retratista, que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…

En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de Fotografia de Nova York 2005,…

Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle ,  Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’…