Resultats de la cerca

Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí definitivament…

El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de  fruiters i hortalisses El poble  154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del…

La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…

S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica Avui només resta un centenar de caps…

El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la…

Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida, la de Madrid a Porto i la de París i Bilbao a Lisboa Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca Experimentà una…

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…

Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…