Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
José Asunción Flores
Música
Compositor paraguaià.
Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou…
Herminio Giménez
Música
Compositor paraguaià, nebot del també compositor Remberto Giménez.
Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi…
Remberto Giménez
Música
Compositor, director i violinista paraguaià, oncle del també compositor Herminio Giménez.
Format a la Banda de Músicos de la Policía, a Asunción, el 1920 es traslladà al Conservatorio de Música de Buenos Aires, on estudià violí amb A Gaos i composició amb A Williams i C Piaggio Gràcies a una beca del govern paraguaià estudià a la Schola Cantorum de París, on perfeccionà els seus coneixements de violí De nou al Paraguai, es convertí en un dels impulsors de la vida musical del país a través de diverses iniciatives El 1940 fundà l’Escuela Normal de Música, i el 1957, l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Asunción, de la qual fou director fins a la seva mort Les seves…
Modest Borrell i Prat
Música
Contrabaixista, pianista i compositor.
Féu concerts a Cuba 1865-74, a l’Argentina, al Paraguai 1886-91 i a les Filipines 1893-95 Compongué danses i música d’església És autor de Teoría musical 1875
,
milonga
Música
Dansa i cançó popular argentina de tempo generalment lent i metre binari compost, amb acompanyament guitarrístic.
Els textos, en forma de corrido , romance , décima o verso , solen presentar un caràcter irònic i són interpretats alternadament per dos cantants, en una mena de combat vocal anomenat paya o payada Si té tornades, aquestes són habitualment harmonitzades per terceres paralleles De gran popularitat a Buenos Aires a la fi del segle XIX, i difosa també per l’Uruguai, el Paraguai i Xile, és considerada una de les predecessores del tango argentí
Pío Agustín Barrios Mangoré
Música
Compositor i guitarrista paraguaià.
Estudià guitarra amb Gustavo Sosa Escalada i viatjà per diferents països de l’Amèrica del Sud donant concerts i ampliant els seus estudis El 1934 realitzà una gira per Bèlgica, Alemanya i Espanya Compongué un centenar d’obres dedicades a la guitarra, entre les quals destaquen la Danza paraguaya i La catedral , peces habituals en el repertori per a aquest instrument
arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…