Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Antonio García Picazo

Antonio García Picazo
David Mengual
Escalada
Escalador.
Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…
Glòria Picazo i Calvo
Art
Historiadora i crítica d’art.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la premsa Avui…
els Pirates

José Rodríguez i Antonio G. Picazo, del grup els Pirates
ARXIU A. BALLART
Escalada
Grup d’escaladors.
Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero…
Aurora Bautista Zúmel
Cinematografia
Actriu castellana.
De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també Condenados 1953 dirigida per Manuel Mur Oti,…
Eulàlia Soldevila i Vall
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica, coneguda com a Laly Soldevila.
Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…
,
Ricard Muñoz i Suay
Cinematografia
Cineasta.
Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…
Estambul 65
Cinematografia
Pel·lícula del 1965; ficció de 115 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge…
Ensayo general para la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 80 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ As Films Producción Madrid Eco Films ARGUMENT Pedro Mario Herrero GUIÓ PMHerrero FOTOGRAFIA José FAguayo blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Luis Espinosa MUNTATGE José Antonio Rojo MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Susana Campos Arlette, Carlos Estrada Jean, Roberto Camardiel el comissari, José Bódalo Víctor, Ángel Picazo Henry, Irán Eory Franka, Carlos Ballesteros Jules, Josep Maria Caffarel el director escènic, María Luisa Ponte ESTRENA Barcelona, 25031963, Madrid, 21101963 PREMIS CEC 1962 millor director, millor guió i millor…
Montserrat Julió i Nonell
Teatre
Actriu teatral.
A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de Juli Coll, i collaborà amb l…
Ball robat
Literatura catalana
Obra de teatre de Joan Oliver, publicada l’any 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja la crisi en les relacions afectives de tres matrimonis d’extracció burgesa a la Barcelona de la dècada del 1950 Els personatges, tres parelles d’amics que fa deu anys que són casats Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol, protagonitzen tres dobles triangles sentimentals que els acaben aparellant en cadena Mercè-Oleguer, Cugat-Núria, Eulàlia-Oriol Davant del fracàs de les respectives vides conjugals, cada personatge encarna un estat anímic diferent —la lucidesa, la solitud, el carpe diem , el desencís, la desesperació o la mala consciència—, i, a través…