Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
traquita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldespats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita, que són els més freqüents.
És l’equivalent efusiu de la sienita Als Països Catalans hom pot trobar traquita als Pirineus Els turos traquítics són emprats com a ciment hidràulic
lherzolita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica granulosa del tipus de la peridotita, que conté olivina, hiperstena, diòpsid de crom i espinel·la.
El nom prové de l’estany de Lherz, als Pirineus En aquesta localitat tipus, és de color bru vermellós, és serpentitzada en part i forma petites escates en les immediacions de grans accidents tectònics
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
micaesquist
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica.
La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus
aerinita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels inosilicats, Ca4(Al,Fe3+,Mg,Fe2+)10Si12O35(OH)12(CO3)·12H2O.
De color blau cel, cristallitza en el sistema monoclínic, translúcid, que es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques Fou descrit per primer cop l’any 1876 a Estopanyà Ribagorça El seu nom prové del grec aerinos , que significa ‘blau cel’ Aquest mineral fou molt usat antigament per a preparar pigments, especialment per als murals del romànic als Pirineus
dipir
Mineralogia i petrografia
Un dels termes mitjans de la sèrie isomorfa de l’escapolita.
La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus
prehnita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, bé que generalment no es presenta en cristalls sinó en masses.
És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona
tetraedrita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, en cristalls normalment tetraèdrics, bé que també de vegades ho fa en masses granulars.
Presenta una fractura concoidal o irregular Té una densitat de 4,6-5,1 i un color gris fosc o negre En una fractura fresca, l’esclat és metàllic, però a les cares dels cristalls és mat La tetraedrita és un mineral econòmicament important, i moltes vegades constitueix una mena de coure de gran interès Aquest mineral té una gran importància al districte miner de l’W dels EUA, i també a la Colúmbia Britànica i a Tsumeb Àfrica A la península Ibèrica, n'hi ha als Pirineus i a Astúries Propietats físiques i hàbit de la tetraedrita © Fototecacat Ambient de formació de la tetraedrita ©…