Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Cognac
Ciutat
Ciutat del departament de Charente, a Poitou-Charente, França, situada vora el riu Charente.
És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del tractat de…
Françoise Athénaïs Rochechouart de Mortemart
Història
Dama francesa.
Marquesa de Montespan Fou favorita de Lluís XIV 1667-79, de qui tingué vuit fills En perdre el favor del rei 1691, suplantada per la marquesa de Maintenon, es retirà a un convent de París que ella mateixa havia fundat
Saintonge
Regió històrica de França, al Poitou, compresa a l’actual departament francès de Charente Marítim.
La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França
illa de Yeu
Illa
Illa del golf de Biscaia, a les costes del Poitou, al departament francès de Vendée.
Illa de pescadors, és també un centre turístic La població es concentra sobretot a Port-Joinville, al N uns 5 000 h Hi fou reclòs 1945-51 el general Pétain Hi han estat deportats nombrosos refugiats bascs
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’…
Bernat Ylla i Bach
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament paisatgística,…
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta magnífica, i la de…
Fontenay-le-Comte
Ciutat
Ciutat del departament de la Vendée, al Poitou, França, situada a la vora de la Vendée.
És un nucli d’indústria tèxtil i alimentària i de manufactures de tabac
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges, posteriorment integrada…
art canadenc
Art
Art desenvolupat al Canadà per les poblacions d’origen europeu que s’hi establiren.
Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina