Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Armand-Ferdinand La Porte
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació
Antoinette Bourignon de la Porte
Esoterisme
Visionària francesa.
S'atribuí un paper apocalíptic i atacà l’Església Catòlica com el regne de l’Anticrist Les seves obres La parole de Dieu ou sa vie antérieure 1663 i La vie extérieure 1668, autobiogràfiques, foren condemnades
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72
Léon Cladel
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Escriví novelles realistes, ambientades entre els pagesos del Carcí Le Bouscassié 1869, Les Va-nu-pieds 1873, La fête votive de Saint-Bartholomée porte-glaive 1872, etc, que aconseguiren un notable èxit de públic
Christiane Rochefort
Literatura francesa
Escriptora francesa.
El món de la dona i la crítica dels costums contemporanis es reflecteixen en les seves novelles Le repos du guerrier 1958, Les petits enfants du siècle 1961, Les Stances à Printemps au parking 1969, Archaos ou le Jardin étincelant 1972 i La porte du fond 1988, premi Médicis, entre d’altres
Pierre de Montreuil
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, conegut també amb el nom de Pierre de Montereau.
Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat
Pierre Brasseur
Teatre
Pseudònim de Pierre-Albert Espinasse, actor i dramaturg francès.
Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959
Jean Prouvé
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fill d’un dels principals creadors modernistes de l' escola de Nancy , Victor Prouvé El 1931 creà els Ateliers Jean Prouvé per a l’estudi d’elements metàllics industrialitzables per a aplicar a la construcció Per a alguns, el seu mur cortina de l’estació Citroën de la Porte de la Villette 1925 fou el primer que es realitzà Membre de la Union des Artistes Modernes 1934, creà el mobiliari per a la nova Ciutat Universitària de Nancy 1933 el 1936 fou un dels collaboradors en la construcció de la Maison du Peuple de Clichy i de l’edifici del club Roland Garros a l’aeroport de Buc Després de la…
René Clair
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut el cineasta, crític i escriptor francès René Lucien Chomette.
Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la liberté 1931 Le…
Wojciech Kilar
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en pellícules de…
,