Resultats de la cerca

Fundador de l’ Avui i redactor de la secció d’esports 1976-82, fou l’ideòleg del colleccionable “100 anys d’esport català 1888-1988”, que publicà amb Josep Porter Moix Coordinà la secció d’excursionisme 1976-84 També ha escrit sobre esport a El Correo Catalán , El Observador , Barça , i a les revistes satíriques El Drall i La Bimba aquesta darrera, a més, la dirigí Fou collaborador del programa L’Esport a Ràdio 4, i, per a la UFEC, ha traduït reglaments d’esports al català Publicà Quan Kubala omplia els estadis 2008

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…